Fa poc en una illa de Japó que ningú veia hi vivia una gent molt rara, en aquella illa tot era al contrari d'aquí , la gent robava ,la gent arribava tard a les escoles...
Però hi havia una nena que era tot el contrari de tothom i sempre estava sola .A ella no li agradava fer amics perquè ella era diferent a tots els demés , no li agradava la mateixa música, ni els mateixos llibres, ella no veia la tele i està clar que treia molt bona nota, era una nena excel·lent, però no era molt sociable..
Tots els nens i nenes l'odiaven i no tenia amics... tampoc ella s'esforçava per tenir-los.
Tots els professors estaven contents amb ella però...
Un dia, la nena al parc de casa seva, va veure una punta d' una cosa al seu jardí, es va acostar i va veure que era un dit d'un mort. Per a la nit, va desenterrar el cadàver podrit, va trucar a la policia per demanar que si podia ajuda en la investigació, perquè una de les coses que li agradava a ella eren les coses de misteri i d'investigació ,més tard va començar a trobar coses pel seu jardí...
Un dia va trobar un diari i el va començar a llegir... era la seva vida. Però es va fixar que era de 1881...
Però es va anar fixant que hi havien dates que encara no havien passat i van començar a passar. A mida que anaven passant els dies anava passant, el que havia escrit aquell escrit era una herència que li havien deixat a ella ,i no sabien per què.
Va anar sabent què passaria cada dia i se sabia els exàmens i tot així que es va començar a despreocupar per tot i va començar a robar i fer les coses que feien els altres.
Al final va comprendre que no estava bé això que feia. Aixi que va agafar una dent de Lleó i la va clavar al diari, es va quedar destrossat i el diari es va esfumar...
Javiera i Lara
divendres, 2 de desembre del 2011
Erikomy
Erikomy
Erikomy és una ciutat que està dins una illa amb forma d'ull, l'illa es diu Ryoku.
Erikomy està just al davant de Tòquio, a l'est del Japó.
De Tòquio a Erikomy només es pot anar amb vaixell.
Té 100.001 habitants, és una cooperativa, hi ha responsables de cada feina.
És una ciutat càlida i agradable, i està molt il·luminada pel sol.
Cada any, el dia 11 de juny ,es celebra un torneig de pesca molt important per als habitants de Erikomy.
El dia 11 de juny del 2012, a Erikomy quan s'estava celebrant el torneig de pesca, un vell pescador, va veure una ombra gegantina i vermellosa, que tenia forma de peix.
El pescador, que es deia Hirotaka, com era tant ambiciós, sense pensar-s'ho dues vegades va agafar la seva canya de pescar i va intentar caçar al peix gegant.
El peix era molt gran, fort i pesat i va trencar la canya amb un sol moviment ,i es va escapar nadant tranquil·lament ,com si s’estigués burlant-se del pescador, que estava molt sorprès i mort de ràbia.
El 4 de juliol, el pescador es va aixecar del llit ben d’hora com cada mati, a pescar.
I es va trobar un altre cop al peix gegant, però aquell dia no era gegant, era gegantíssim, tant gran com l' illa.
No se sap com ,però Hirotaka va fer empipar moltíssim al peix, i el peix d’una mossegada es va menjar mitja part de l’illa Ryoku, per sort no es va menjar tota la ciutat Erikomi, però es va menjar la major part.
El peix justament es va menjar la part on era el pescador. Quan la seva adona i els seus dos fills petits es van assabentar es van posar molt tristos, els va costar assimilar que Hirotaka havia mort.
Per sort nosaltres que vam ser les que ho vam veure tot érem a la part que el peix no es va menjar, per sort, perquè si no nosaltres també seríem mortes.
I ara os preguntareu:
-I com és que us heu assabentat de tot, si estàveu a l’altra punta de la ciutat?
Doncs perquè nosaltres som bruixes i tenim màgia, podem veure el que passarà al futur i el que va passar al passat.
Nosaltres que vam ser les úniques a part de Hirotaka, que vam veure al peix, li hem ficat un nom, li hem posat el nom de kuyatsu.
Irati i Júlia Portal
Kaito i Riku
La Misuki era una nena de 13 anys, que vivia amb els seus peres i el seu germà de 4 anys que es deia Kaito. Un dia els seus pares, se’n van de viatge i els van deixar sols. Al dia següent, surten a passejar al parc. Quan arriben allà, es troben un gosset petit i se l’emporten cap a casa. Un cop allà li donen de menjar i li posen un nom: Riku. En Kaito es fa molt amic del gos i li demana a la Misuki si pot anar-lo a passejar. La Misuki, poc convençuda, el deixa anar. En Keito i en Riku anaven tranquil·lament pel carrer, però de cop, en Riku s’escapa i entra en un restaurant. El gos comença a córrer per tot arreu i ho tira tot. Tota la gent comença a cridar i queixar-se. El nen, tot innocent, veu que el gos s’ho està passant d’allò més bé i comença a fer el mateix. Justament, en aquell moment, la cuinera del restaurant, surt de la cuina i crida : Que coi està passant aquí ! La cuinera, en veure tot el desastre que havien causat en Riku i en Kaito, es desmalla, i tot el terra va tremolar, perquè era molt grassa. El nen, en veure la gran panxa de la cuinera, li agafa la curiositat de tocar-la. I ho fa! En tocar-la el nen, diu: ostres si està toveta!!!!! A continuació, el gos li xupa tota la cara a la pobra cuinera. I de cop, la cuinera es desperta, i fa un crit.... Que fa trontollar tot el restaurant. I en Kaito i en Riku, espantats, se’n van corrents. Acaben arribant al parc, on es van troben a la Misuki.
Al reunir-se amb ella la Misuki pregunta: què heu estat fent nois? I en Keito diu: Ah, res. Hem estat en un restaurant. I hi havia una cuinera, molt grassa!!!!! I al sortir de la cuina, s’ha desmallat ! Ens ho hem passat molt bé ! La Misuki, pregunta : I per què s’ha desmallat la cuinera ? El Kaito,contesta: doncs... perquè estava tot tirat pel terra. Llavores, la Misuki, pregunta : I qui ho va tirar totes les coses. I el nen li diu : AHHHH nosaltressssssss !!!!!! la Misuki amb cara de desesperada, comença a cridar : QUÈ!!!!!! Però què heu fet !? Sous uns animals !!!! I tu Kaito, hauries de tenir més responsabilitat !. Vaig ara mateix a demanar perdó al restaurant!. En Keito i en Riku es queden sols i decideixen anar a casa.
Quan arriba la Misuki tota cansada perquè havia hagut de rentar-ho tot, es va trobar en Keito i en Riku dormint al sofà. En veure’ls tan bufonets, se li passen les ganes de matar-los. I diu : Mira que tranquils que són quan dormen i com de desastrosos que són, quan estan desperts!!!
Nicole i Mar
ELS LECTORS TAMBÉ ESCRIVIM
Hem estudiat el Japó, país on passen moltes de les històries que llegim, i hem creat ciutats imaginàries. A partir d'aquí hem construït històries que podrien estar passant en aquests móns.........
Subscriure's a:
Missatges (Atom)